Andreu Buenafuente: “No em veig a Telecinco amb el meu nou programa”

El presentador il·lustra als alumnes de la UAB en un acte de cloenda  del 40è aniversari

Buenafuente alliçona els estudiants de la Facultat de Ciències de la Comunicació de laUniversitat Autònoma de Barcelona (UAB) sobre la perseverança i la necessitat ètica del periodisme i posa de manifest la seva voluntat d’emprendre un nou projecte televisiu allunyat de cadenes com Telecinco.

Andreu Buenafuente va ser l’encarregat de fer el discurs de cloenda del quarantè aniversari de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La seva intervenció va ser presentada de la mà de Josep Maria Català, degà de la facultat, que no va dubtar en elogiar la trajectòria de l’humorista, que afirma que ha creat una escola de l’humor. Tampoc va dubtar en expressar la seva satisfacció quant a l’alt grau d’assistència de l’alumnat, al·legant que “si Buenafuente es posés al capdavant de les manifestacions contra les retallades, de ben segur que serien molt més nombroses”.

El presentador de reus, va iniciar el seu discurs parlant de la seva trajectòria inicial en programes de ràdio menors i de la seva manca d’estudis especialitzats: “He après a base d’hòsties. Aprofiteu el que teniu. Els autodidactes estem molt mitificats”. A més a més, va parlar de la seva disconformitat al respecte: “No pot ser que la gent progressi sense estudiar. És una anomalia d’aquest país que en els pròxims anys ha de canviar, un toc d’avís a sistema educatiu”.

Malgrat tot, també va tractar la necessitat d’una bona comunicació, incloent-hi exemples com el del FC Barcelona o del Real Madrid. Seguint la línia de Buenafuente, la comunicació es tracta com una qüestió secundària i, al cap i a la fi, el que va fer caure el govern de Zapatero va ser una absència de comunicació adequada. Això hauria de buscar exemplificació en el sistema comunicatiu dels gabinets polítics dels Estats Units.

No va dubtar en parlar de la precarietat de recursos del panorama actual, aprofitant per encoratjar els alumnes demanant-los perseveració, creativitat i una gran predisposició a treballar. Segons l’humorista, la majoria de cadenes no tenen pressupost per embarcar-se en nous projectes, cosa que dificulta obrir-se pas als més joves de la professió. A això cal sumar-hi que la TDT no ha resultat ser la solució a la manca d’espai per a les innovacions televisives.

Finalment, va exposar la seva voluntat de crear un nou espai humorístic i creatiu dins la televisió digital, malgrat la dificultat d’acceptació del projecte. Però les seves paraules van ser clares: “No em veig a Telecinco amb el meu nou programa”.

La legalització de la droga a Mèxic, un possible punt i final a la guerra del narcotràfic

La Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) acull a diversos representants de les principals universitats de Mèxic per conscienciar als estudiants de periodisme sobre la lluita contra el narcotràfic i la importància de l’exerció del periodisme lliure.

La Universitat Autònoma de Barcelona torna a obrir les portes de l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació una vegada més per acollir a personalitats destacades en l’àmbit del periodisme i conscienciar als estudiants sobre la importància d’exercir un bon periodisme. La jornada, que va durar des de les deu i mitja fins a les sis de la tarda, va incloure una introducció entorn el tema del narcotràfic a Mèxic i dues taules rodones.

Les personalitats més destacades de la jornada van ser Jose Manuel Pérez Tornero, Santiago Tejedor, vicedegà de la facultat, Fernando Sabés, professor de la universitat, Cristian Calónico, Pere-Oriol Costa, Maria Dolores Masana, Fernando Esquivel i Linda Sepúlveda. Aquests, van parlar de la delicada situació de Mèxic, un país que es situa en la onzena posició dins la llista de les principals potències mundials i que compta amb un ampli patrimoni cultural. Aquest país, situat a cavall entre Amèrica del Nord i Sud-Amèrica, “viu el seu infern particular”.

Segons dades oficials, des del 2006 són més de vuitanta els periodistes que han mort durant la guerra del narcotràfic, una guerra que ja suma més de 35.000 víctimes. L’exerció del periodisme lliure en determinades zones del país, com ara Veracruz, Acapulco, Saltillo o Monterey, comporta uns riscs importants que no tothom està disposat a assumir. Així doncs, el periodista assumeix el paper d’heroi, un paper que no li correspon. Aquestes xerrades, doncs, constitueixen una crida a la garantia de fer un periodisme lliure i veraç i per eliminar la figura de “l’observador molest” o periodista.

Finalment, la taula rodona va concloure amb un debat sobre la possible o no legalització de la droga com a mitjà per posar fre al tràfic d’estupefaents i amb una actuació de performance sobre el silenci imposat als comunicadors mexicans. 

Bibiana Ballbè proporciona les claus de l’èxit als estudiants de la UAB

Bibiana Ballbè, actual presentadora del programa Bestiari Il·lustrat del canal 33, proporciona les claus de l’èxit com a periodista als estudiants de Periodisme de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona en una de les moltes xerrades del quaranta aniversari de la facultat.

Introduïda per Josep Maria Català, la periodista catalana, Bibiana Ballbè va iniciar la seva conferència presentant la seva trajectòria com a professional de la comunicació. Treballant en programes com Els Matins i El Club de televisió i participant en cadenes de ràdio com RAC101 i diaris com l’Ara, assegura que ha trobat la fórmula de l’èxit, els ingredients per configurar l’ideal d’informador i de programa.

Segons Ballbè, “riure no és cap tonteria. Necessitem riure, necessitem passar-ho bé”. No obstant això, segons la periodista, no tot es limita a l’entreteniment. El seu objectiu com a professional de la comunicació consisteix en una conciliació entre l’entreteniment i la cultura, feina que ja va iniciar en el programa Silenci. Aquesta fusió constitueix el que ha anomenat culturaiment. Un programa ideal és aquell que és capaç de ajuntar el grau adequat de cada un dels dos elements. “La cultura pot semblar avorrida, però entreteniment per entreteniment és sinònim de buidor”.

A més a més, no va dubtar en posar de manifest la seva opinió respecte el món del periodisme. Les claus de l’èxit, segons Ballbè, es redueixen a tres punts principals: la curiositat, la constància i una mirada pròpia.

Aquest darrer punt enllaça amb l’estètica de la televisió. Tal i com la periodista catalana va manifestar, un cop hem aconseguit conciliar l’entreteniment i la cultura, cal trobar un estil propi, una estètica, una manera de vendre el producte, com si fos una marca. 

Girona es converteix en el Madrid del 1987

Girona és pionera en l’emissió del film de baix pressupost del director espanyol David Trueba Madrid 1987.

El passat divuit de novembre, els cinemes Ocine de Girona van projectar en primícia la darrera obra del director espanyol David Trueba. Aquesta nova producció de baix pressupost que transcorre a Madrid durant el 1987, no s’estrenarà a nivell estatal fins el febrer. Girona, que compta amb aquest privilegi atorgat per mateix director del film, va tenir en cartellera la pel·lícula durant tota una setmana.

El film, narra un trobada entre una estudiant de periodisme, Ángela (MaríaValverde), i reconegut i veterà columnista reservat, Miguel (José Sacristán). Ambdós personatges es queden tancats en un lavabo durant diverses hores en les què la conversa és l’única companyia. En aquestes xerrades existencialistes es deixa veure la part més turbulenta d’ambdós personatges, que es despullen davant les evidències de la vida.

L’obra compta amb uns diàlegs rics i centrats en el món de la premsa, el periodisme i les relacions humanes i tracen un entramat de temes ben allunyat dels convencionalismes.