Girona es mobilitza per la readmissió dels acomiadats pel grup EULEN S.A

Un grup de manifestants de Comissions Obreres (CCOO) i de la Confederació General del Treball (CGT) demanen la readmissió d'Anna Pozo, empleada del grup EULEN S.A. davant de la porta de l'Ajuntament de Girona.

Ahir divendres 20 de gener, un grup de manifestants vinculats a sindicats com Comissions Obreres (CCOO) o Confederació General del Treball (CGT), van sortir a expressar el seu desacord amb la política emprada per EULEN S.A. a la Plaça del Vi, davant de la porta de l'Ajuntament de Girona, sota el lema: "Readmissió incondicional d'Anna Pozo", responsable del Sindicat de Neteja de la CGT de Girona.

David Álvarez Díez, president del Grup EULEN, va privar a Anna Pozo del seu lloc de treball com a conseqüència indirecta de la seva vinculació amb els sindicats pels drets dels treballadors. Malgrat tot, aquesta actitud es mostra en desacord amb unes afirmacions realitzades pel mateix grup corporatiu:

"EULEN no ha acomiadat a cap empleat durant els dos darrers anys i el nostre objectiu és que no s'acomiadi a ningú en els dos pròxims anys. Aquesta és la nostra cultura". No obstant això, el cas de la responsable del Sindicat de Neteja de la CGT és ben clar.

Segons el grup de manifestants, l'empresa ha aplicat un seguit de sancions que abracen des de la supressió de setze dies de feina i sou a cinc membres del Comitè d'Empresa, acusats de visitar el centre de treball d'Anna Pozo a informar sobre els acords presos en una de les reunions sobre Prevenció de Riscos Laborals fins a l'acomiadament de treballadors.

Seguint la línia dels portaveus dels sindicats, l'acció de l'empresa va més enllà. David Álvarez Díez, ha retallat pel que fa a drets adquirits pels treballadors i ha allargat, al seu temps, les jornades de treball. Aquesta repressió envers els treballadors de la companyia es trasllueix en una violació dels drets sindicals com a mitjà per a atemorir la plantilla.

Els representants dels sindicats, volen una reconsideració d'aquests principis i una readmissió incondicional d'Anna Pozo, així com l'abolició de les sancions imposades. Segons el col·lectiu, la llibertat d'associació i el dret sindical han de ser possibles per a qualsevol dels treballadors, sense por a represàlies per part de l'empresa.

5 de 10

La galeria d'art El Claustre de Girona presenta 5 de 10. Es tracta d'una col·lecció artística col·lectiva que reuneix algunes pinzellades del fons de pintrors de la galeria. Concertament, hi haurà cinc quadres de deu artistes diferents de cara al públic que hi estigui interessat. Els noms d'alguns d'aquests artistes, malgrat tot, encara no s'han fet públics.

La inauguració de la mostra es farà el divendres 13 de gener a un quart de nou del vespre en un dels centres de la galeria, situat al Carrer Nou número 10. Tots aquells amants de l'art que es vulguin deixar seduir per algunes de les obres més sorprenents del panorama artístic de la ciutat i, en general, dels darrers anys, poden anar a fer-hi una ullada de dimarts a dissabte.

El Xarlatan a Olot

Arriba el Xarlatan al Teatre Principal d'Olot, el que té la solució a tots els problemes i els mètodes per allunyar totes les males energies de les vides de la gent. Malgrat tot, és un home de bones intencions que curarà de tots els mals i donarà la clau per evitar els maldecaps a canvi de res! Una oportunitat única!

Aquest és el protagonista d'aquesta nova producció de Teatre de Guerrilla, que porta als escenaris un punt de vista àcid i satíric sobre aquesta allau de nous mètodes, teràpoues, sistemes i teories que actualment prometen el benestar emocional i físic de tots i que procures les claus de l'èxit i la felicitat. Així doncs, aquest nou espectacle protagonitzat pel Xarlatan, ridiculitza aquest afany actual d'aconseguir la felicitat sense mèrit propi a través dels sistemes més inusitats en una nit que busca fer riure a un públic crític i disposat.

José Luís Montón i Olvido Lanza fan màgia a Torroella

Aquest proper diumenge 19 de febrer, el Cine Petit de Torroella de Montgrí rep a José Luís Montón i a Olvido Lanza en un duet que promet ser d'allò més sorprenent. El guitarrista barceloní, que ha col·laborat amb artistes com Carmen Cortés, el Indio Gitano o Mayte Martín, compartirà escenari amb la violinista de música clàssica Olvido Lanza, que darrerament ha treballat amb Egberto Gismonti, Caetano Veloso, Manolo García i Feliu Gasull.

El públic assistent a l'espectacle podrà experimentar de primera mà el xoc entre els ritmes flaments de Montón i les melodies clàssiques del violí de Lanza, que es fusionaran en obres firmades per compositors i músics de renom com Esteban de Sanlúcar, el mateix José Luis Montón o J.S. Bach, o bé en cançons extretes del repertori popular. La varietat d'estils i formes promet una vesprada única i inusualment harmoniosa, ineludible pels amants de la música, ja sigui de la clàssica o del flamenc.

Bremen en concert

L’Ateneu Bar de Banyoles acull uns dels finalistes de la darrera edició del conegut Concurs de Maquetes Sona 9: Bremen. Aquesta formació musical va iniciar la seva carrera com a grup el 2009, donant com a fruit quatre temes musicals amb pinzellades d’estils tan diversos com el rock, el pop, el folk i la música americana.

Toni Tarrades, Gracià Pedro, Guillem Rodríguez, Joan Villarroya i Pep Cura són els encarregats de posar cara a aquesta composició, a través de narracions directes i simples que arriben fàcilment a l’espectador a través d’instruments clàssics del gènere com guitarres elèctriques i acústiques, el baix, la bateria i, inusualment amb la presència d’instruments menys característics com la trompeta el banjo i el violí.

Així doncs, és una experiència única per veure en directe un nou grup que s’obre pas amb un estil propi dins del mercat discogràfic de manera gratuïta.

Andreu Buenafuente: “No em veig a Telecinco amb el meu nou programa”

El presentador il·lustra als alumnes de la UAB en un acte de cloenda  del 40è aniversari

Buenafuente alliçona els estudiants de la Facultat de Ciències de la Comunicació de laUniversitat Autònoma de Barcelona (UAB) sobre la perseverança i la necessitat ètica del periodisme i posa de manifest la seva voluntat d’emprendre un nou projecte televisiu allunyat de cadenes com Telecinco.

Andreu Buenafuente va ser l’encarregat de fer el discurs de cloenda del quarantè aniversari de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La seva intervenció va ser presentada de la mà de Josep Maria Català, degà de la facultat, que no va dubtar en elogiar la trajectòria de l’humorista, que afirma que ha creat una escola de l’humor. Tampoc va dubtar en expressar la seva satisfacció quant a l’alt grau d’assistència de l’alumnat, al·legant que “si Buenafuente es posés al capdavant de les manifestacions contra les retallades, de ben segur que serien molt més nombroses”.

El presentador de reus, va iniciar el seu discurs parlant de la seva trajectòria inicial en programes de ràdio menors i de la seva manca d’estudis especialitzats: “He après a base d’hòsties. Aprofiteu el que teniu. Els autodidactes estem molt mitificats”. A més a més, va parlar de la seva disconformitat al respecte: “No pot ser que la gent progressi sense estudiar. És una anomalia d’aquest país que en els pròxims anys ha de canviar, un toc d’avís a sistema educatiu”.

Malgrat tot, també va tractar la necessitat d’una bona comunicació, incloent-hi exemples com el del FC Barcelona o del Real Madrid. Seguint la línia de Buenafuente, la comunicació es tracta com una qüestió secundària i, al cap i a la fi, el que va fer caure el govern de Zapatero va ser una absència de comunicació adequada. Això hauria de buscar exemplificació en el sistema comunicatiu dels gabinets polítics dels Estats Units.

No va dubtar en parlar de la precarietat de recursos del panorama actual, aprofitant per encoratjar els alumnes demanant-los perseveració, creativitat i una gran predisposició a treballar. Segons l’humorista, la majoria de cadenes no tenen pressupost per embarcar-se en nous projectes, cosa que dificulta obrir-se pas als més joves de la professió. A això cal sumar-hi que la TDT no ha resultat ser la solució a la manca d’espai per a les innovacions televisives.

Finalment, va exposar la seva voluntat de crear un nou espai humorístic i creatiu dins la televisió digital, malgrat la dificultat d’acceptació del projecte. Però les seves paraules van ser clares: “No em veig a Telecinco amb el meu nou programa”.

La legalització de la droga a Mèxic, un possible punt i final a la guerra del narcotràfic

La Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) acull a diversos representants de les principals universitats de Mèxic per conscienciar als estudiants de periodisme sobre la lluita contra el narcotràfic i la importància de l’exerció del periodisme lliure.

La Universitat Autònoma de Barcelona torna a obrir les portes de l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació una vegada més per acollir a personalitats destacades en l’àmbit del periodisme i conscienciar als estudiants sobre la importància d’exercir un bon periodisme. La jornada, que va durar des de les deu i mitja fins a les sis de la tarda, va incloure una introducció entorn el tema del narcotràfic a Mèxic i dues taules rodones.

Les personalitats més destacades de la jornada van ser Jose Manuel Pérez Tornero, Santiago Tejedor, vicedegà de la facultat, Fernando Sabés, professor de la universitat, Cristian Calónico, Pere-Oriol Costa, Maria Dolores Masana, Fernando Esquivel i Linda Sepúlveda. Aquests, van parlar de la delicada situació de Mèxic, un país que es situa en la onzena posició dins la llista de les principals potències mundials i que compta amb un ampli patrimoni cultural. Aquest país, situat a cavall entre Amèrica del Nord i Sud-Amèrica, “viu el seu infern particular”.

Segons dades oficials, des del 2006 són més de vuitanta els periodistes que han mort durant la guerra del narcotràfic, una guerra que ja suma més de 35.000 víctimes. L’exerció del periodisme lliure en determinades zones del país, com ara Veracruz, Acapulco, Saltillo o Monterey, comporta uns riscs importants que no tothom està disposat a assumir. Així doncs, el periodista assumeix el paper d’heroi, un paper que no li correspon. Aquestes xerrades, doncs, constitueixen una crida a la garantia de fer un periodisme lliure i veraç i per eliminar la figura de “l’observador molest” o periodista.

Finalment, la taula rodona va concloure amb un debat sobre la possible o no legalització de la droga com a mitjà per posar fre al tràfic d’estupefaents i amb una actuació de performance sobre el silenci imposat als comunicadors mexicans.